Sant Pere de Llorà és l’església parroquial de Llorà. Està situada a tocar la carretera de Sant Gregori a Sant Martí. Esmentada l’any 1058, es conserva força bé l’edifici romànic, d’una nau amb un absis semicircular i dues petites absidioles laterals, descobertes recentment.
Per l’exterior té decoració d’arcuacions llombardes. També és romànic el campanar, una alta torre de planta quadrada amb dos nivells de finestres geminades amb columnes.
Al segle XVII es modificà la façana sud de l’església, ja que s’hi va afegir una segona nau i, al mateix temps, es va obrir una porta nova a mur de ponent. D’aquest moment de reformes també data el comunidor, de torre de planta quadrada de tres pisos i teulada piramidal, adossat i avançat davant la façana així com el porxo, sostingut per una pilastra quadrangular. L’any 1647 se li va afegir la sagristia i el 1731 el cor.
Durant unes restauracions recents han aparegut restes de pintures romàniques a la part baixa de l’absis i de les absidioles i vestigis d’una edificació més antiga en el subsol d’un edifici preexistent d’època romana. Caldria acabar les excavacions arqueològiques per poder documentar completament aquestes interessants restes, que podrien indicar-nos fins i tot els orígens històrics de Llorà que -cal no oblidar- és un topònim procedent d’un nom de persona en llatí.